Espectatives d'aquesta assignatura

Al principi creia que seria molt difícil i que ho passaria força malament per a aprovar aquesta assignatura perquè la tecnologia mai se'm va donar gaire bé.
Però ara crec que podré aprovar-la bé i m'agrada molt poder fer tot lo del blog i les coses que es poden fer en ell.

Així és que crec que m'anirà força bé a les noves tecnologies aplicades a l'educació, encara que no me'n puc refiar.

Els aspectes positius i negatius de la tecnologia a l'educació

Hi ha força aspectes positius de l'ús de tecnologia a l'educació. Per exemple, a l'escola els ordinadors fan molt de servei per a trobar informació força important sobre els treballs que es demanen. I no només a les escoles, a tots els centres educatius de qualsevol edat es necessiten ordinadors i altres tecnologies.
La tecnologia fa l'educació més entretinguda, més fàcil d'entendre i més ràpida. És tot un avenç poder utilitzar-la amb normalitat.

Encara que també té els seus aspectes negatius com és el perill d'enganx que pot produir, vull dir, els nens poden aprofitar tenir ordinador a la classe per a conectar-se al msn o fer altres coses no relacionades amb l'educació. Això distreu de l'estudi i dificulta l'aprenentatge.
Per això cal saber com posar-ho en funcionament a unes hores determinades i ben vigilat.

La maledicció

Explicaré la meva història amb la tecnologia des del començament.

La meva primera impressió tecnològica fou als dos anys, quan la meva germana, tan llesta que és, em va llençar el comandament a distància al cap. Com podeu veure no vaig iniciar la meva relació amb el món de les tecnologies gaire bé.

Des d'aquest moment, sembla ser que els objectes electrònics em van agafar una mena de mania esgarrifosa i cada cop que m'apropo a un d'ells s'espatllen. I no és que jo no els sàpiga portar, sinó que ells mateixos deixen de funcionar, sense raons.

Un bon exemple seria el meu primer walkman. El primer cop que el vaig utilitzar ja feia uns estranys sorolls. I no vull parlar de tots els telèfons mòbils que he tingut! Potser em passo, però crec haver sigut la propietària de més de set mòbils: un perdut, altre amb la tarja espatllada, un altre que em demanava el codi puc, dos desapareguts, un navegant pel mar cantàbric i l'altre amb les tecles enfonsades. Què he fet jo per a merèixer això!

Però la trobada més dolorosa amb la tecnologia va ser als nou anys. Com tot nen em vaig enganxar a un joc de la consola força entretingut. Estava a punt de passar l'últim nivell quan de sobte se'm va apagar. I no havia guardat res! Vaig plorar durant una hora, o més.

Tot i haver après que aquests objectes estaven definitivament contra meu i que no s'aturarien a l'hora de torturar-me amb els seus complicats mètodes, vaig arriscar-me a comprar un ordinador. Mal fet. Encara em recordo dels dies que em passava quatre hores al davant de la pantalla amb la finalitat de fer un maleït treball. En venien ganes d'estirar-me els cabells de la desesperació.

I així vaig seguir patint amb totes les tecnologies. Només cal dir que ara porto altres quatre hores amb intents d'escriure aquestes memòries sobre la crueltat que poden posseir els aparells electrònics.

No és broma. I no s'ha acabat encara! Tot just estic començant la meva col·lecció de mp4 espatllats, ja portava dos mp3 però no és el mateix.